Camí de la B...

 Bologna 3 - Genoa 2

Bologna: Agliardi, Raggi, Portanova, Cherubin; Garics, Mudingayi, Taider, Morleo; Ramirez, Diamanti; Di Vaio. (Stojanovic, Loria, Antonsson, Rubin, Kone, Acquafresca, Belfodil).

Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Kaladze, Moretti; Birsa, Kucka, Belluschi, Rossi; Palacio, Sculli. (Lupatelli, Carvalho, Veloso, Biondini, Jorquera, Gilardino, Zé Eduardo)  

Si l’anterior partit amb el Milan, malgrat la derrota havia despertat esperances, aquest ha tornat a situar les coses al seu lloc. El Genoa és un equip en caiguda lliure i si no es salva, serà per mèrits propis.

Els rossoblù van sortir forts i al minut 3, ja es llançava el primer corner. Al minut 11, una jugada de Birsa i Marco Rossi, casi acaba en gol. Després Mesto, Birsa i Belluschi van tenir bones ocasions. I quan millor estava jugant el Genoa, al minut 24, una falta llançada pel Bologna es rematada per Portanova, que rodejat de defensors del Genoa, no va tenir cap dificultat. Els jugadors grifoni van voler reaccionar el desavantatge, però només van aconseguir concedir més espais al seu rival, que al minut 36, un contraatac local acaba també convertit en el segon gol, després també d’una errada de marcatge al deixar que Garics rematés completament sol, el rebuig de Frey, després d’un xut de Di Vaio des de la frontal de l’àrea. El partit semblava pràcticament sentenciat.

No obstant això, en el segon temps, el Genoa no es va rendir i va estar molt a prop d'escurçar la distància. Al 52 minuts un cop de cap a boca de canó del georgià Kakha Kaladze, es va estavellar al travesser. Poc després, Palacio, al ‘60 va marcar el gol que li va donar nova força al seu equip. L’argentí va rematar de cap, aprofitant una centrada a l’àrea de Marco Rossi, també de cap.

El Genoa va continuar atacant amb insistència en recerca de l'empat, però quan estava atacant més, va arribar el tercer gol de Bologna, arran d’una jugada per l’esquerra, finalitzada per Garics, gràcies a una bona passada de Diamanti. El Genoa no es va donar per vençut i va seguir lluitant per evitar la derrota, va anotar un segon gol, al minut 76, un contraatac iniciat per Palacio, que va aguantar tres rivals i va servir la pilota a Jorquera que només va haver d’enviar la pilota al fons de la xarxa. Rodrigo Palacio va ser sens dubte, el millor home del Genoa.

Els darrers minuts, tots dos equips van tenir ocasions per anotar de nou, però les millors ocasions les va crear Genoa, que ja en minuts de descompte va fregar l'empat amb dos corners consecutius, però el primer cop de cap de Kucka va ser tapat amb un gran reflex per Agliardi , mentre que el de Sculli va sortir a costat del pal.

Amb aquesta derrota, el Genoa quedava a disposició del Lecce, que no va saber aprofitar l’error rossoblù i va perdre en el seu camp contra el Parma.

El Genoa està a tant sols 1 punt de baixar...l’infern ens espera...Però malgrat tot, l’esperança és l’últim que es perd. 

Una altra derrota, però...

Milan 1 - Genoa 0 

Milan: Abbiati; Abate, Nesta, Yepes, Antonini; Nocerino, Van Bommel (Boateng, min. 50), Muntari; Emanuelson (Maxi López, min. 80); Ibrahimović, El Shaarawy (Cassano, min. 50). (Amelia, Gattuso, Mesbah, Aquilani, Boateng, Maxi Lopez, Cassano).

Genoa: Frey; Granqvist, Kaladze, Moretti, Birsa (Carvalho, min. 69); Sculli (Alhassan, min. 76), Kucka, Biondini, Belluschi (Veloso, min. 81), Janković; Palacio. (Lupatelli, Carvalho, Alhassan, Veloso, Jorquera, Gilardino, Zé Eduardo).

Partit que s'havia de jugar la setmana passada, però que es va suspendre per la mort del jugador del Livorno Morosini.

El grifone afrontava aquest partit amb un nou entrenador i després dels tristos incidents en el partit contra el Siena.

Genoa va sortir a la gespa de San Siro sense complexos. De Canio va situar Sculli de defensor dret i la va encertar. La defensa va estar molt concentrada i molt bé durant tot el partit, tot i que no podem dir el mateix de la davantera. Palacio pràcticament lluitava tot sol, a vegades era Belluschi, però clar, 1 o 2 davanters contra 4 defenses era un missió impossible.

Els rossoblùs van plantar cara. El Milan tocava, movia la pilota, marejava la perdiu, però no trobava el camí cap a la porteria de Frey. No ho trobava, d'una banda, perquè li faltava un far que li guiés, Ibramohivic va estar molt apagat, però de l'altra, perquè el Genoa es defensava molt bé. L'equip més antic d'Itàlia, conscient que a San Siro tenia poc a guanyar i molt a perdre, va cavar una trinxera en la seva àrea, va mantenir en tot moment l'ordre i sobretot Frey va estar esplèndid en moltes ocasions. El partit podria haver tingut un altre desenllaç si l'àrbitre hagués assenyalat al minut 7 un clar penal de Nesta que toca la pilota amb les mans. També l'àrbitre podria haver estat més parcial i aturar el joc brut del Milan. A Yepes i a Abate li va ensenyar una targeta groga, per al llarg del partit es van merèixer la vermella. El Genoa no va treure el seu primer corner fins al minut 37, això també dona una idea de la poca capacitat ofensiva. A la segona part, el Genoa va sortir igualment d'ordenat però més incisiu al davant. L'entrenador del Milan es va adonar i al minut 50, va fer un doble canvi. El Shaarawy. i Van Bommel surtien i entraven Cassano i Boateng. Però res va canviar. El Milan va atacar molt, però sempre es va trobar amb el mur de Sebastien Frey. Biondini i Kaladze també van estar molt encertants en el seus llocs. El control de joc dels 'rossoneri' va augmentar amb l'expulsió de Jankovic per doble cartolina en el minut 72. El Genoa quedava amb 10 jugadors, i va aguantar la superioritat local que es va veure amb més forces al jugar amb un jugador més. A cinc minuts del final Ibra va decidir aparèixer. En va tenir prou un toc, bastant poc ortodox més, per desviar el centre de Emanuelson i deixar la pilota als peus de Boateng, completament sol a la vora de l'àrea petita. Frey, a la desesperada, es va tirar tard i malament, deixant el pal curt lliure. No li va costar molt al ghanès de Berlín aprofitar tan generós regal. Una llàstima. El Milan marcava el primer gol, i el Genoa ja no va ser capaç de fer res més. Havia rebut un cop molt dur, per tot l'esforç que havia fet. La bona notícia de la jornada és que el Lecce va perdre i el descens directe encara està a 1 punt. L'altra bona notícia, és la bona sensació que va deixar aquest equip. Confiem que no sigui un miratge. Força Genoa!

Comunicato dei gruppi della Nord:Armen​ia 5r; G.A.V.;Old Block; Brigata Speloncia; Figgi du Zena; Sette Settembre; GIR

Egregio signor Presidente l’abbiamo sentita parlare di “moralità sportiva” è stato divertente, da anni non avevamo occasione di ridere così allegramente.La “moralità sportiva” lei non sa nemmeno dove stia di casa.Ricordiamo il suo disinvolto passaggio da Saronno a Como, l’abbandono dei lariani dopo aver visto la poca “ciccia” possibile a farsi, l’abboccamento con i periferici, infine l’approdo in rossoblu, questo festeggiato con un bel illecito sportivo che costò al Genoa la retrocessione in serie C1.Lei auspica la galera per i “delinquenti” e tali considera gli Ultrà, dovrebbe ricordare come lei l’abbia evitata proprio grazie a quelli che lei chiama “delinquenti”, sforzi la memoria e ricordi quei giorni dove qualcuno di quei “delinquenti” rischiò di suo per cavarla dalla situazione dove lei ed i suoi cari si erano infilati per coprirsi il culo.Lei è sempre quello che era nel 2005 e nel 2006… Lei, come i suoi predecessori ed i nomi di Fossati e Spinelli vengono spontanei, ha preso il Genoa per fare i propri affari; quando i due signori citati vendevano Turone, Pruzzo, Briaschi, Aguilera, Eranio, Panucci e Fortunato, solo per citarne alcuni, venivano chiamate cessioni, oggi vengono chiamate plusvalenze; è più signorile e meglio si addicono a chi sale sul palco per cantarsela di “moralità sportiva”.Per noi resta la constatazione che lei, come i suoi predecessori, venda al primo suono di moneta i più richiesti, buon pro le faccia.Non pensi però di dare colpe sue a noi tifosi, lei ha impoverito la squadra e messo soldini in cassa, qualche volta le è andata bene, quest’anno invece è andata diversamente, indipendentemente dall’esito del campionato.Lei ha portato il Genoa sull’orlo della retrocessione ed ora si erge a moralista, provando a menarlo con “i soliti cento”, lei è patetico.Noi l’affronteremo con un metaforico bastone per dare ed un metaforico sacco per prendere, lei si equipaggi in modo analogo, perché nella vita gli uomini fanno così.A proposito dopo che a Como le hanno precluso la possibilità di costruire uno stadio, lei si guardò attorno ed alzò i tacchi.Nonostante la lettera di intenti firmata con il presidente di un’altra squadra anche qui le possibilità pare siano scemate, cosa intende fare e soprattutto ci racconterà le solite bugie da guappo di cartone?Un altro suo pistolotto sulla “moralità sportiva” ed altre facezie siamo pronti a reggerlo e a riderne, perché lei con i suoi pistolotti fa solo ridere, poi passeremo alle cose serie, cose che a lei poco si addicono.Presidente si ricordi una cosa: noi non siamo il male, noi siamo la cura.

Firmato:
5R; G.A.V.; OLD BLOCK; BRIGATASPELONCIA; FIGGI DU ZENA; SETTE SETTEMBRE; GIR (Gir rivolto )

De Canio nou entrenador!

Després dels incidents ocorreguts al Ferraris en el partit contra el Siena, i vist que amb Malesani, tres partits, 2 empats i una derrota dolorosa, el president Preziosi ha destituït a Alberto Malesani.

El nou entrenador és Luigi De Canio.

Luigi De Canio, nascut a Matera l'any 1957, va jugar en diversos equips de categories inferiors. La seva carrera d'entrenador va començar l'any 1988 amb el Pisticci, en categoria regional, club amb que el que havia jugat l'any anterior. L'any 1993 va entrenar el Savoia (Serie C2), fins el 1995 que va entrenar el Siena (Serie C1). Posteriorment va dirigir el Carpi (Serie C1) i l'any següent va fer-se càrrec del Luchesse (Serie B). El 1998 va entrenar el Pescara (Serie B), i l'any següent va debutar a la Serie A amb l'Udinese. En el club  bianconero va guanyar la copa Intertoto i va arribar a semifinals de la Copa Itàlia. Però la temporada següent es despatxat en el mes de març de 2001 a causa dels mals resultats. 

Per la temporada 2001/02 va fer-se càrrec del Napoli (Serie B), i la següent de la Reggina, novament a la Serie A.

La temporada 2003/04 va entrenar al Genoa a la Serie B, substituint a Roberto Donadoni, a mitja temporada. Va acabar 16è a la classificació, (de 24 equips). Era la primera temporada de Preziosi com a president i com a jugadors hi havia Milito, Tedesco i Scarpi. La temporada següent, amb un inici decebedor i l'eliminació de la Copa Itàlia, pel Lumezzane (Serie C1), De Canio va ser acomiadat, sent substituït per Serse Cosmi. En el mes de gener de 2005 va fitxar novament pel Siena (Serie A). Va estar dues temporades i va salvar l'equip de baixar. En el mes d'octubre del 2007 De Canio va fitxar pel Queens Park Rangers (2a Divisió). A Anglaterra, només va estar una temporada i allà va quedar 14è (de 24 equips). En el març de 2009 va tornar a Itàlia i va fitxar pel Lecce de la Serie B. Allà el seu equip fa una bon temporada i guanya el campionat i puja a la Serie A. La temporada següent el Lecce acaba 17è i es salva de baixar. De Canio deixa el club en desacord amb la política del president per planificar la següent temporada.

Els aficionats ultres del Genoa exigeixen que els seus jugadors es treguin la samarreta a mig partit

Els seguidors ultres del Genoa han obligat a aturar durant 40 minuts el partit entre els rossoblù i el Siena quan el resultat era favorable als visitants per 0-4 i han exigit als seus jugadors que es traguessin la samarreta perquè "no són dignes de portar-la".

Tot ha començat al minut 8 de la represa, quan Malesani ha decidit que entrés un defensa, Kaladze, per un davanter, Sculli, tot i que el Genoa perdien (0-4) i això ha fet esclatar la ràbia dels tifosi genoans. Durant la primera part i amb el resultat de 0 a 3, la Gradinata Nord ha començat a insultar i xiular els jugadors, i fins i tot, algun, com Jankovic s'hi ha encarat, que estava a la grada, sense estar convocat i ha hagut de marxar.

Un grup de seguidors del Genoa han passat des de la Gradinata Nord a la tribuna central –sotal la qual es troba l'entrada als vestidors– i s'ha enfilat a les tanques de contenció per començar a llançar bengales, petards, i pots de fum i amenaçar els jugadors del seu equip.

Després d'alguns minuts i com que la situació no es calmava, l'àrbitre i els jugadors del Siena han abandonat el terreny de joc sense problemes, mentre que els del Genoa han esperat al centre del camp.

El capità Marco Rossi, i Giuseppe Sculli han intentat calmar el grup d'aficionats, que en un primer moment han demanat als jugadors del seu equip que es traguessin les samarretes i les donessin a l'afició.

Alguns jugadors del Genoa han arribat, fins i tot, a treure's les samarretes. Encara que després les hi han tornades. S'han viscut moments de tensió i angoixa, i fins i tot s'ha vist plorar Sculli i a Giandomenico Mesto davant la situació que s'estava produint.

El president Preziosi també ha baixat a la gespa i ha estat xiulat per l'afició i ha demanat als jugadors que es tornessin a posar les samarretes i juguessin. 

El porter Frey també s'ha encarat amb els aficionats de la Gradinata Nord i s'ha negat a treure's la samarreta. Finalment els jugadors del Genoa han aconseguit calmar els ànims dels seus seguidors i el Siena i l'àrbitre (Paolo Tagliavento) han tornar a entrar al camp per continuar el partit, que ha acabat amb el resultat final de 1-4. Al final del partit, alguns jugadors han deixat la samarreta a la gespa. Després del partit, l'autobús del Genoa ha estat escoltat per la policia, enmig de fortes protestes.

Desastre absolut!

Genoa 1 - Siena 4

Genoa: Frey, Alhassan, Bovo, Granqvist, Mesto; Palacio, Kucka, Biondini, Rossi, Sculli, Gilardino. (Lupatelli, Kaladze, Carvalho, Veloso, Jankovic, Jorquera, Ze Eduardo).

Siena: Brkic Vitiello, Terzi, Rossettini, Del Grosso Giorgi, Vergassola, Gazzi, Grossi, Destro, Brienza. (Farelli, Pesoli, Bolzoni, D’Agostino, Mannini, Pablo Gonzalez, Bogdani).

Abans del partit, minut de silenci per Morosini, jugador del Livorno mort la setmana passada. Tot el Ferraris amb l'esperança d'una victòria per sortir del pou i allunyar-se del descens. El Genoa va començar el partit de manera esperançadora. Va anar a per totes i a l'atac. Al priMmer minut ja va aconseguir el primer corner a favor. Palacio, Sculli i Kucka van tenir bones ocasions. Però al minut 16 va començar el desastre. Falta fora de l'àrea a favor del Siena. Des de l'angle dret de l'àrea, xuta Brienza, desvia Gilardino i Frey estàtic no pot fer res. 0-1. El Ferraris anima ja que fins ara, l'equip estava jugant bé, i no mereixia aquest gol. Però dos minuts més tard, una falta centrada dins l'àrea petita es rematada per Destro amb el cap i fa el segon. 0-2. Minut 19 i les coses estaven molt complicades. El Genoa va intentar anar endavant, començar de nou, refer el partit. Alhassan que avui debutava amb el primer equip, era substituït al minut 28 per Jorquera. Però vuit minuts després, tot i alguna bona ocasió local, Brienza fa el tercer gol pel Siena. El Ferraris explota...la protesta i els xiulets i els insults son generalitzats. Algun jugador comença a encarar-se amb la grada. Els ànims i la situació no és la millor per remontar el partit. Els minuts passen i finalitza la segona part.

A la represa, al minut 3, l'estocada definitiva, Giorgi fa el quart gol. A partir de llavors, explota la ràbia dels tifosi. Però tot s'ha torçat definitivament quan Malesani ha tret a un defensa, Kaladze, per un davanter, Sculli, tot i perdre per 0 a 4.

Llavors els seguidors més radicals han aturat el partit i les protestes s'han allargat durant 40 minuts. (veure l'enllaç: http://grifonibarcelona.blogspot.com.es/2012/04/els-aficionats-ultres-del-genoa.html)

Finalment s'ha reprès el joc, però ja no ha importat el partit. Els jugadors jugaven sense força i desganats. Al minut 34, el visitant De Grosso s'ha fet un gol en pròpia porta. Ningú l'ha celebrat. Deu minuts més tard, final del partit.

El Genoa tant sols a 1 punt del descens i amb una crisi institucional i esportiva més important dels últims anys. Es podrà caure encara més baix?

Milan-Genoa suspès per la mort de Morosini

El partit que s'havia de jugar avui a les 18h, entre l'AC Milan i el Genoa CFC, s'ha suspès a causa de la mort del jugador del Livorno,Piermario Morosini, d

El jugador s'ha desmaiat durant el partit Livorno - Pescara de la Sèrie B, a causa d'una insuficiència cardíaca i ha arribat mort a l'hospital.

La Federació Italiana ha decretat en motiu de dol, la suspensió de tots els partits de futbol per aquest cap de setmana.

Faltaven pocs minuts per l'inici del partit AC Milan - Genoa CFC. Els jugadors s'estaven escalfant i llavors s'ha anunciat la suspensió del partit. El públic de San Siro, ha reaccionat amb xiulets. Lamentable, indignant i vergonyant la reacció de l'afició milanista. De fillsdeputa...

Descansa en pau Morosini. Ciao Moro! Forza Livorno!

A 2 punts del descens

Genoa 1 - Cesena 1

Genoa (4-3-3): Frey, Mesto, Granqvist, Kaladze, Moretti, Rossi, Biondini, Veloso, Palacio, Gilardino, Sculli. (Lupatelli, Carvalho, Bovo, Birsa, Jorquera, Jankovic, Zé Eduardo).

Cesena (4-4-2): Antonioli, Ceccarelli, Moras, Benalouane, Rossi, Djokovic, Arrigoni, Guana, Martinho, Mutu, Malonga. (Ravaglia, Rodriguez, Lauro, Santana, Del Nero, Urso, Rennella)

Una nova oportunitat perduda per pujar amunt i allunyar-nos del fantasma del descens. 

El Genoa no va ser treure redit del seu primer gol i es va deixar empatar pel cuer de la classificació. El partit va començar molt igualat, però mica en mica, va ser l'equip rossoblù el que va anar agafant iniciativa en l'atac, tot i així, el Cesena en algun contraatac va fer lluir a Frey, que novament s'erigeix en el salvador d'aquest equip.

Durant tota la primera part, els dos equips es van anar observant i quan un prenia la iniciativa, l'altra contestava, quan un es replegava, l'altra feia el mateix. A dos minuts del descans, una centrada es posada de cap per Sculli al punt de penal, aprofitada per Marco Rossi que envia la pilota a la xarxa. Un a zero pel Genoa. La victòria era possible. Era...

A la segona part, el Genoa, enlloc d'anar a buscar el segon gol, ha anat esperant l'equip visitant, que s'ha vist amb forces d'empatar i així ha estat al minut 30, amb un gran gol de Mutu. Abans, Gilardino havia tingut dues oportunitats de fer el 2n gol, però els errors es pagan cars i el Cesena va empatar.

L'últim quart d'hora el Genoa va anar a buscar a la desesperada el gol, però res a fer. Fins i tot va estar a punt d'encaixar el segon. I per acabar-ho d'adobar, a l'últim minut, el Lecce va aconseguir la victòria i ara el descens està tant sols a 2 punts.

Al final del partit, crits, insults i xiulets contra els jugadors. I uns 300 tifosi van esperar l'autocar dels jugadors per increpar-los novament. La Gradinata Nord no va parar d'animar durant tot el partit, però clar, vist el resultat, és normal que després la gent perdi la paciència. Cal citar també, la solidaritat de l'afició genoana amb la de l'Athletic de Bilbao, al posar dues pancartes en honor a Iñigo Cabacas, l'aficionat assassinat per la policia al disparar una pilota de goma, contra els aficionats del Bilbao que celebraven la victòria del seu equip, la setmana passada: "Goian bego Inigo Erzantza hiltzaile” i “Riposa in pace Inigo.Polizia assassina”. 

Tornant a l'equip, ara més que somiar amb la salvació, tot és un malson.

Directes a la B...

Novara 1 - Genoa 1

Novara(5-3-2): Fontana; Morganella, Lisuzzo, Centurioni, Garcia, Gemiti; Porcari, Pesce, Rigoni; Jeda, Caracciolo.

Genoa (4-2-3-1): Frey; Mesto, Granqvist, Kaladze, Moretti; Veloso, Biondini; Rossi, Palacio, Sculli; Gilardino

Primer partit de Malesani, II part, i primera ocasió perduda. El partit havia començat molt bé. Al minut 6, centrada de Moreti, pilota que engalta Palacio, rebota a Marco Rossi, i entra dins la xarxa, tot fent el primer gol pels rossoblù. Semblava que el Genoa sortiria amb els tres punts, però mica en mica, s'ha anat tancant en defensa i el Novara s'ha vist amb moltes possibilitats d'empatar. Durant els primers 45 minuts, el Genoa va tenir alguna que altra ocasió, però l'actitud dels jugadors no era pas la desitjada. Després del primer gol, les millors ocasions pels locals. El Novara a mida que anava passant els minuts, s'anava tornant cada vegada més perillós, però per sort el Genoa, de moment, s'anava defensant bé.

A la segona part, el mateix que a la primera. El Genoa lluny de sortir a l'atac i buscar el segon gol, s'anava quedant enredera i tancant-se i el Novara s'acostava amb un perill de manera progressiva. Al minut 8, Jankovic va substituir a Sculli, i 15 minuts més tard, al 23, el Genoa encaixava el gol de l'empat, que feia estona que es mereixia. Un xut de Gemiti, era rebutjat per Frey, però aprofitat per Mascara que des de fora de l'àrea rematava de manera imparable. Empat a 1, i els tifosi rossoblù a resar per no encaixar el segon, tal com anaven les coses.

Palacio va tenir un parell d'ocasions i Frey va salvar també al Genoa, com sempre. Quan faltava un minut, l'ex del Genoa, Caracciolo, era expulsat i el Novara jugava els darrers minuts amb 10. Semblava que hi havia temps per l'esperança, però els rossoblù no van saber aprofitar les ocasions i novament es va deixar escapar la victòria.

Amb aquest empat, el Genoa fa 10 partits que no guanya, i el pitjor de tot, és que les combinacions d'altres resultats, han situat el grifone, a tant sols, 4 punts del descens, 4!

Ni amb Malesani, l'equip ha recuperat el bon joc i les bones idees. Tot ha canviat, perquè res no canviï. Potser el que falla no és l'entrenador...

Després del partit, els jugadors s'han adreçat als aficionats que s'havien desplaçat massivament, per demanar disculpes, però la grada rossoblù era tot un sol cor: "Fuori gli attributi!!!. L'equip de Malesani va acabar sent increpat per l'afició rossoblu, desplaçada al Silvio Piola i que va acabar demanant als jugadors que s'acostessin a la seva zona per recriminar i exposar els seus pensaments.

Falten 7 partits, 21 punts, estem a 4 de la B, i a 13 d'Europa. Tot és possible...Dai Genoa dai!!

Entrevista a Canale Genoa

El web Canale Genoa ens ha entrevistat, per la seva secció "Viaggio nel mondo Genoa". Aquesta és la transcripció:

In che anno è stato fondato il club?
“Il Club è stato fondato nel 2006 con il nome di “Grifoni Barcelona”. Le nostre origini, tuttavia, risalgono al 1992, quando eravamo conosciuti con nome di” Barça della Fossa dei Grifoni”. Dal 2011, anno in cui abbiamo avuto il via libera dal Genoa CFC,siamo  ufficialmente il “Genoa Club Grifoni Barcelona”.

Dove si trova la sede?
“Il club non ha una sede, la maggior parte di noi si ritrova al “Camp Nou”, quando gioca il Barcelona, e si parla anche dei “Grifoni Barcelona” e del Genoa”.

Quanti soci ha il club? Ci sono soci di origine italiana?
“Il club ha venti soci a Barcelona e una mezza dozzina a Genova. Il 75% dei nostri iscritti è catalano, i restanti sono italiani”.

Siete riusciti a “convertire” alla genoanità gente del luogo?
“Facciamo un sacco di pubblicità al Genoa; molte persone hanno scoperto
questa  squadra grazie a noi e molti tifano per i rossoblu come club italiano”.

Come seguite il Genoa?
“Fondamentalmente su internet. Consultiamo  il sito del club, il
sito di Canale Genoa, e il sito dei quotidiani sportivi italiani.  A volte ci riuniamo per vedere il Genoa in tv”.

Appoggiate la politica della società?
“Il presidente deve investire di più nei tifosi abbassando i prezzi degli
abbonamenti. Un po’ in disaccordo con il mercato, perché dispiace che ogni anno siano venduti i giocatori più forti”.

Qual è il giocatore più amato?
“Non ce n’è uno in particolare, ma sicuramente i più amati sono Palacio, Frey, Rossi e Jankovic”.

Avete un sito web su cui i vostri soci possono interagire? Se si, quale?
“Il nostro sito ufficiale è “http://grifonibarcelona.blogspot.com/ “. Abbiamo anche un contatto su twitter:
“https://twitter.com/#!/Grifoni_BCN”

Vi sono occasioni in cui riuscite a venire al “Ferraris”?
“Purtroppo la distanza tra Barcellona e Genova è un problema per noi,
ma cerchiamo di venire in Italia almeno due volte all’anno per vedere una partita in casa e una in trasferta”.

Promuovete delle iniziative? Se si, quali?
“Abbiamo una felpa e una sciarpa ufficiale del nostro club (vedi foto).Inoltre per far conoscere il Genoa nella nostra lingua, stiamo scrivendo su Wikipedia la storia della squadra e dei suoi calciatori.
La maggior parte dei nostri soci, sono anche membri di Penya
Almogàvers (gruppo di tifosi del Barça). Abbiamo, inoltre, molti contatti con “Penya Genoana” (gruppo di tifosi genoani italiani che vivono a Barcellona”).

Giuseppe Liguori

Link de l'entrevista: 

http://www.canalegenoa.it/news/viaggio-nel-mondo-genoa-genoa-club-barcellona-27168

Al Camp Nou Barça-Milan

Presència de Grifoni Barcelona al Camp Nou, al partit de tornada de 1/4 de Champions League, FC Barcelona - AC Milan

Destituït Marino, torna Malesani

El Genoa CFC ha fet públic i oficial que ha destituït a Pasquale Marino com entrenador i ha fitxat, novament, a Alberto Malesani.

El primer va substituir el segon, després d'una mala ratxa de resultats, i ara, Malesani és qui substitueix a Marino.
J
a veurem quin serà el resultat final. El Genoa està a 6 punts del descens, i a 10 punts d'Europa, si som optimistes. Queden tant sols 8 partits per jugar.

Estadístiques:
Alberto Malesani (agost 2011 a desembre 2011): 16 partits: 21 punts (6 victòria, 7 derrotes, 3 empats)
Pasquale Marino: (gener 2012 a marça 2012): 14 partits: 13 punts (3 victòria, 7 derrotes, 4 empats).

Recordem que Alberto Malesani (Verona,1954), va ser jugador d'equips juvenils i només va jugar a la Sèrie D, amb l'Associazione Calcio Audace San Michele de Verona. Es va retirar als 23 anys.
Va començar d'entrenador dirigint el "primavera" del Chievo de Verona, l'any 1990. L'any 1993 va ser cridat per entrenar el primer equip, i el va fer pujar de la Sèrie C1 a la Sèrie B. Després de tres temporades al Chievo, va fitxar per la Fiorentina i va debutar a la Sèrie A, la temporada 1997/98.
Sempre ha entrenat equips italians (Chievo, Fiorentina, Parma, Verona, Modena, Udinese, Empoli, Siena), excepte el 2005 quan va entrenar dos temporades el Panathinaikos, on va acabar subcampió el primer any, i tercer any, el segon.
El seu palmarès més exitós el va aconseguir amb el Parma FC quan la temporada 1998/99 va aconseguir la Copa Itàlia, la Supercopa italiana i la Copa UEFA. La temporada 2010/11 va entrenar el Bologna FC, on va acabar 16è. Va fitxat pel Genoa a l'estiu del 2011, però va ser destituït en el mes de desembre després d'una mala ratxa de resultats i sobretot, arran de la derrota contra el Napoli per 6 a 1.

Dura derrota.

Inter Milano 5 - Genoa 4

INTER (4-3-3): Julio Cesar (espulso); Zanetti, Lucio, Samuel, Chivu; Cambiasso, Stankovic (Guarin 15’ st), Poli; Forlan (Obi 29’ st), Milito, Zarate (Castellazzi 35’ st). (Nagatomo, Ranocchia, Pazzini, Livaja)

GENOA (4-4-2): Frey; Mesto, Carvalho, Kaladze, Moretti; Sculli, Belluschi, Veloso (1’ st Jankovic), Biondini (36’ st Jorquera); Gilardino, Palacio. (Lupatelli, Bovo, Alhassan, Birsa, Zé Eduardo)

gols: Milito 13’, 28’ (pt) (39’ st), Samuel 38’ (pt), Moretti 47’ (pt). Palacio (14 st penal) Zarate (28’ st), Gilardino (35’ e 45’ penal).

Un partit on el Genoa va mostrar novament dues cares: un desastre en defensa, una davantera lluitadora. Tot i començar ben posicionat i fins i tot, amb 4 còrners a favor, dos gols de Milito i un de Samuel en poc més de mitja hora sentenciaven el partit, o almenys això semblava, ja que a la sortida d'un corner Sculli remata de cap, la pilota és treta a la mateixa àrea de gol, i Sculli aprofita el rebot que de xilena intenta rematar, la pilota toca a Moretti i entra a la xarxa local. Gol rossoblù que donava vida al Genoa abans del descans. Aquest gol es produïa a la sortida d'un corner, el vuitè pel Genoa i tant sols un per l'Inter en tota la primera part, el que denota, que el Genoa va atacar amb insistència, però l'Inter va ser més eficaç.

La segona part va ser de bojos. Quatre penals xiulats i dos expulsats, un per equip. El segon temps va començar amb un Genoa cap amunt i amb voluntat clar de donar la volta al partit. Els visitants es veien amb possibilitats i certament les havia, ja que l'Inter va baixar una mica la guàrdia. Al minut '13 Zanetti talla amb la ma una jugada del Genoa i penal. Xuta Palacio i gol. 3 a 2. L'empat és possible. Però novament, i com passa sempre, quan millor estava jugant el Genoa, Zarate, amb una gran definició al pal llarg, va marcar el quart pel seu equip i esmufava novament qualsevol empat. Però el Genoa no es va arronsar. En una jugada de Palacio, un contra a un contra el porter, se'l dribla i l'interista el fa caure. Penal i expulsió de Julio Cesar. Gilardino xuta i fa el 4-3. Però poc va durar l'alegria genoana de jugar contra 10 i veure possible la remuntada. Les esperances novament van caure cinc minuts més tard, quan l'àrbitre xiula un penal inexistent, tot expulsant Belluschi. Milito no perdona des del 13 metres i fa el 5-3. Quedaven sis minuts i el Genoa va continuar atacant malgrat tot. La insistència va donar que Sculli provoqués el tercer penal. Gilardino tampoc va perdonar i fa posar el definitiu 5 a 4, ja que l'àrbitre va xiular el final, dos minuts més tard. El Genoa gràcies a Frey va evitar una major golejada, però també és cert que en aquest partit, s'hagués merescut l'empat.
De res serveix marcar quatre gols, si el contrari et fa 5. A hores d'ara, el Genoa amb 57 gols en contra, és l'equip més golejat de tot el campionat, per davant inclús del Cesena, el cuer, amb 47 gols en contra. Molt lamentable la defensa rossoblù.
El Genoa cau una posició més. Ja és 15è, a tant sols 6 punts del descens i amb 9 partits consecutius sense guanyar (4 empats, 5 derrotes). Queden 8 partits, 8 finals, i els propers dos rivals són els dos últims: el Novara de visitant el dissabte i el Cesena el dimecres de local. Dos partits que hem de guanyar o guanyar per acabar amb aquest patiment.
Tot i que també podríem ser optimistes. Estem a tant sols 10 punts dels llocs europeus...Tot és possible! Força Genoa!