UFFICIALE GENOA CLUB

UFFICIALE GENOA CLUB

dissabte, 25 de febrer del 2012

Empat victoriòs

Genoa 2 - Parma 2

Genoa (4-3-1-2): Frey; Rossi, Granqvist, Kaladze, Moretti (Ze Eduardo); Kucka, Veloso (Mesto), Constant; Belluschi (Jorquera); Palacio, Jankovic. (Lupatelli, Carvalho, Mesto, Alhassan, Birsa, Jorquera, Zé Eduardo).

Parma (3-5-2): Mirante; Zaccardo, Ferrario, Lucarelli; Biabiany, Galloppa, Musacci (Morrone), Mariga, Gobbi (Modesto); Giovinco, Floccari (Valiani). (Pavarini, Santacroce, Jonathan, Morrone, Modesto, Valiani, Okaka).


El Genoa va començar el partit amb molta mala sort. Al minut 6, un rebuig va a parar als peus de Gobbim que des des fora de l'àrea xuta i bat a Frey. Pitjor no es podia començar...Com aquell que diu, el Genoa no s'havia posat dins el partit i ja havia de remuntar un gol. Durant tota la primera part, ho va intentar una i altra vegada, però no va tenir la punteria necessària per empatar el partit. I amb un 0-1 es va anar al descans.
El començament segona part, va ser una còpia exacta de la primera. Al minut 7, un error defensiu de Constant i Veloso, fa que Floccari en tregui petroli i fa el segon pels visitants. 0-2. El Ferraris ja veia la quarta derrota consecutiva, molt malament pintaven les coses pels rossoblù. I lluny d'ensorrar-se, va jugar amb el cor i amb el cap, i tot l'equip va anar a la desesperada a buscar el gol. La insistència genoana va tenir el seu premi. Al minut 32 penal a favor del Genoa, per unes mans dins l'àrea visitant. Xuta Palacio i l'atura el porter. Però el rebot es aprofitat per l'argentí, per a la segona, engaltar un xut i enviar la pilota dins la xarxa. 1-2. Faltava un quart d'hora i l'empat era possible. Sbbretot, perque la Gradinata Nord va començar a rugir com els vells temps, com en aquells partits on només val la victòria. El Ferraris animava sense parar i els jugadors van ser esperonats cap al gol.
Tot i la voluntat rossoblù, els minuts anaven passant. Al 90, l'àrbitre dona 7 minuts de temps, afegit. Ara si, o ara o mai. I així va ser. En el minut 96, Jorquera demostra la seva qualitat i dona una gran passada a Palacio, que sense contemplacions fa el segon gol. Empat i bogeria a Marassi.
Un empat que et deixa regust de victòria. Abans de començar el partit, ningú hagués signat aquest resultat, però a l'inici de la mitja part, tothom hagués apostat.
Marino té davant seu unes oportunitats que no pot deixar escapar, sobretot que ara comença a ser qüestionat. La propera setmana contra el Lecce, i d'aquí quinze dies, contra la Juventus.
Genoa Europa t'espera. Guanyar o guanyar.





dilluns, 20 de febrer del 2012

Merchandising dessaudora/felpa

Us presentem la nova dessuadora de Grifoni Barcelona. El seu preu és de 40€ i està disponible en les talles: S, M, L, XL, XXL.
Per comandes escriure un mail a: grifonibarcelona@gmail.com
Característiques:
Mànigues blaves, cos vermell
caputxa amb cordill
butxaca frontal
70% cotó, 30% poliéster

Vi presentiamo nuova felpa Grifoni Barcelona. Il suo prezzo è di 40 € è disponibile nelle taglie: S, M, L, XL, XXL.
Per ordinare scrivi a: grifonibarcelona@gmail.com
Caratteristiche:
Maniche blu, corpo rosso
Cappuccio con cordoncino
tasca frontale
Cotone 70% poliestere 30%
caratteristiche


diumenge, 19 de febrer del 2012

De mal en pitjor...

Genoa 0 - Chievo 1

Genoa (3-5-2): S.Frey; Rossi, Granqvist, Kaladze; Jankovic, Kucka (Belluschi), Veloso (Zé Eduardo), Biondini, Constant; Palacio, Sculli (Jorquera). (Lupatelli, Carvalho, Alhassan, Belluschi, Sampirisi, Jorquera, Zé Eduardo).

Chievo (4-3-1-2): Sorrentino; Sardo, Andreolli, Acerbi, Dramé; Bradley, N.Rigoni, Luciano (Vacek); Cruzado (Frey); Pellissier, Thereau (Paloschi). (Puggioni, Cesar, Frey, Vacek, Hetemaj, Paloschi, Moscardelli).

El Genoa pot entrar en una perillosa caiguda després d'aquesta dolorosa derrota al Ferraris. Moralment l'equip s'havia de refer després de ser vençut per l'Atalanta, però avui, el Chievo, un modest equip que lluita per la permanència ha demostrat com s'ha de jugar a futbol: anar a per totes i no deixar cap oportunitat per perduda.

Els jugadors es van contagiar del fred i van brindar una arrencada de partit que, molt probablement, no es recordarà en els llibres d'història. Fins la mitja part no va haver-hi cap bona oportunitat de gol, i quan aquesta va venir, va ser a favor dels visitants, que eren els únics que s'estaven ficant progressivament en el partit. Passada en profunditat, carrera i bon centre de Pellissier, i Théréau lliure de marca empeny la pilota sense dificultat. La tàctica del 3-5-2 que va plantejar Pasquale Marino, anava deixant molt buits en la rereguarda i aquesta va ser aprofitada pels de Verona.

Després del primer gol, més interès tenia el Chievo a ampliar la distància, que no pas el Genoa a aconseguir l'empat. Es notava, més que en les ocasions, en l'estil de joc, intens fins a sobrepassar de vegades la línia de la brusquedat. Els grocs van marxar al descans amb quatre targetes del mateix color, i alguna altra que li van perdonar, els locals, només amb una, quan Sculli es va regirar de mala manera després d'emportar-se una guitza de Andreolli.


A la segona part, el Genoa va sortir a buscar l'empat, però sense idees i amb molta empenta, i el Chievo va resistir els atacs. Durant el primer quart d'hora, primer cop de cap de Kucka es va marxar llepant el pal i després un xut de Jankovic es va trobar la mà miraculosa de Sorrentino. La pilota, però, seguia sent del Chievo, molt superior al centre del camp. El Genoa, veient la batalla perduda, va tractar de donar-li la volta a la situació amuntegant gent amunt i com sol passar, els minuts anaven passant i al Genoa li van entrar les presses a última hora, quan veia que el rellotge se li tirava a sobre i un discret però ordenat Chievo s'anava a portar els tres punts de casa. El Genoa, com els mals estudiants, va voler aprovar amb el cap al final, amb el repàs d'abans de l'examen. Està més que demostrat que aquesta tècnica només funciona sota tres supòsits: o un gran talent que permeti el luxe de no necessitar esforçar-se més, o una assignatura molt facilet, o una ració notable de bona sort. Cap de les tres coses va tenir l'equip genovès, que, de fet, va estar a punt de veure com la diferència creixia en algun contraatac. Sort de Frey. Com a anècdota, en els darrers 20 minuts, amb el Chievo van jugar, Nicolas Frey, germà del nostre porter i el cedit pel Genoa Alberto Paloschi. Malgrat intentar-ho, doncs, el Genoa va sortir derrotat a casa seva.

Com és possible, no poder remuntar un partit tenint per davant 60 minuts? Estem en un punt on Marino, que no porta ni tres mesos en el càrrec, corre perill de continuïtat. Es nota que el tècnic té una gran confusió i això s'està traslladant cada vegada més al camp de joc. Difícil situació la que estem travessant.

Les paradoxes de la destí fan que amb aquest resultat els dos equips acabin la jornada empatats a 30 punts en la classificació. Molt per damunt del forat del qual aspira a escapar el Chievo. Molt per sota del somni europeu que es comença a esfumar per al Genoa.

Al final del partit, xiulets i crits des de la Gradinata Nord: "Vogliamo 11 leoni", "Meritiamo di più", "Andate a lavorare"...

"E' ora d alzarsi, spiegare le ali e tornare a volare...alè Grifone!!"




dimecres, 15 de febrer del 2012

Quarta derrota consecutiva lluny del Ferraris

Atalanta 1 - Genoa 0

Atalanta (4-4-2): Consigli; Peluso, Manfredini, Stendardo, Ferri; Morales, Brighi, Cigarini, Schelotto (Bonaventura); Denis, Gabbiadini (Gabbiadini). (Frezzolini, Lucchini, Bellini, Carrozza, Bonaventura, Marilungo, Cazzola )

Genoa (4-3-3): Frey; Rossi, Carvalho, Granqvist, Constant; Kucka, Veloso (Belluschi), Biondini (Jorquera); Sculli, Palacio, Jankovic (Zé Eduardo).(Lupatelli, Sampirisi, Belluschi, Jorquera, Meucci, Birsa, Zé Eduardo)


Partit jugat en un dimecres, que era la recuperació del que s'havia suspès l'1 de febrer a causa de la neu. El Genoa tenia una bona ocasió per refer la seva imatge d'equip perdedor lluny del Ferraris, però novament l'ha desaprofitada, contra un equip, teoricament més feble que els rossoblù.

El partit va començar molt igualat, i a mida que anaven passant els minuts, aquesta igualtat s'anava traduint en un joc avorrit. Només una clara ocasió per cada equip. Pel Genoa, Rodrigo Palacio va xutar la pilota i va marxar fregant el pal. .

En el segon temps la mateixa història. Kuckva enviar la pilota al travesser a després de connectar amb el cap un córner, al minut 58 i fins aquí es van acabar les bones ocasions pel Genoa. Faltant quinze minuts per al final, l'Atalanta va reclamar enèrgicament una suposada mà del brasiler Carvalho en la nostra àrea, però l'àrbitre no va sancionar el penal. Tres minuts després va arribar el gol local de la mà de l'ex-Sampdoria Marilungo.

El Genoa amb el marcador desfavorable, enlloc de buscar l'empat, es va quedar sense reacció i en el darrer quart d'hora que quedava no va a arribar a inquietar la porteria rival. Un paper molt trist. El nivell de tots els jugadors va ser molt baix, i l'equip, en general no va funcionar gens.

Quart partit consecutiu perdut lluny del Ferraris, però ara venen dos seguits a casa, contra Chievo i Parma, que s'haurien de guanyar, per consolidar-se a mitja taula, i allunyar el fantasmes del descens, i somiar amb la possibilitat d'Europa.





diumenge, 12 de febrer del 2012

Una altra derrota dolorosa

Catania 4 - Genoa 0

Catania (3-5-2): Kosicky; Marchese, Spolli, Legrottaglie; Llama (Barrientos), Almiron (Ricchiuti), Lodi (Biagianti), Izco, Gomez; Barrientos, Bergassio. (Carrizo, Motta, Biagianti, Seymour, Ricchiuti, Ebagua, Catellani)

Genoa (4-2-3-1): Frey; Mesto, Granqvist, Kaladze, Rossi; Biondini, Belluschi; Jankovic (Veloso), Birsa (Jorquera), Sculli; Palacio (Ze Eduardo) (Lupatelli, Carvalho, Sampirisi, Veloso, Jorquera, Zé Eduardo, Meucci.)

La crònica d'avui és d'un sol color: blaugrana, però no pel Genoa, sinó per l'equip local. Els jugadors grifoni avui estaven presents al camp en cos, però tenien el cap en una altra banda. Ja en als 30 segons, el Catania ha tingut dues magnífiques oportunitats de marcar el primer gol. El Catania ha començat atacant amb insistència i aquesta convicció ha donat el seu resultat al minut 7. Penal de Birsa dubtós que Lordi aprofita i marca el primer gol.
Fins al partit d'avui, el Catania era l'equip que més penaltis li havien xiulat a favor, i el Genoa, l'equip que més penaltis li havien xiulat en contra. Amb aquestes estadístiques, era clar, que un gol del Catania, havia de ser de penalti...Cap més comentari.
El Genoa ha despertat una mica i ha buscat l'empat, tot i que el Catania era qui controlava clarament el partit amb un % de possessió molt alt.
La segona part ha començat identica que la primera, i en només quatre minuts (min 49), Barrientos ha marcat el segon gol. I fins aquí, el Genoa ha deixat d’existir, sobretot la seva defensa. El tercer gol ha vingut només tres minuts més tard, al minut 52, quan novament Barrientos ha afusellat Frey, davant només tres defenses genoans, quan molts jugadors del Catania han anat a atacar i la resta del Genoa s’ho han mirat des del mig del camp. Molt lamentable.
Però més lamentabe ha estat el quart gol, deu minuts més tard. Al minut 62 treu el porter del Catania, la pilota arriba sola a Bergessio que la controla davant una passiva defensa en línia de 4 jugadors genoans, i tot sol ha encarat la porteria sense cap rival que el seguís a menys de cinc metres, i al trepitjar l’àrea ha engaltat un fort xurt creuat per la dreta que ha entrat a la porteria de Frey.
Marino a la banqueta s’ho anava mirant quiet i en silenci...
I sort ha tingut el Genoa, una vegada més de Sébastien Frey que ha evitat una golejada encara molt més àmplia en els darrers minuts.
Sincerament, el Genoa és un equip que no sap guanyar fora del Ferraris. És un equip on la defensa fa aigües per tot arreu. vs Napoli (6), vs Cagliari (3), vs Palermo (5), vs Catania (4). I quan guanyem també ens marquen a parells vs Udinese (2), Napoli (2) vs Lazio (2)...
Pasquale Marino ha de introduir canvis i si cal Preziosi ha de fitxar nous jugadors, a ell que li agrada tant fitxar i vendre...
En fi, forts en les victòries, fidels en les derrotes...Forza Genoa!







divendres, 10 de febrer del 2012

Sébastien Frey


Sébastien Frey és nascut el 18 de març de 1984 a Thonon-les-Bains (França).

El seu debut com a jugador professional va ser amb l'AS Cannes, la temporada 1997/98, amb tant sols 17 anys, club en que va jugar en les categories inferiors. Va debutar en la Ligue 1, el 20 de setembre de 1997, jugant com a titular contra l'Rennes (1-1). En l'equip francès només va jugar una temporada i 24 partits, ja que l'Inter de Milà es va fixar en ell i el va fitxar. Amb l'equip italià va debutar a la Sèrie A el 21 març de 1999 quan va substituir a Gianluca Pagliuca en el partit contra la Sampdoria, convertint-se en el porter més jove en debutar amb l'equip interista i el primer estranger que defensa la porteria nerazzurri.
L'estiu de 1999 va ser cedit al Verona, amb la intenció de madurar com a porter, on va jugar 30 partits de lliga. La temporada 2000-2001 va tornar a l'equip de Milà i va debutar en els partits preliminars de la Champions League. Pel seu comportament exemplar, la maduresa i el compromís va ser el capità de l'equip en alguns partits.
L'arriba de Francesco Toldo a l'Inter va fer que Frey, en el mes de juliol del 2001 fitxés pel Parma.Aquella temporada el Parma es va proclamar campió de la Copa Itàlia, tot i que Frey no va disputar cap partit d'aquesta competició. En el club de l'Emilia-Romagna va jugar 3 temporades i un total de 155 partits (132 d'ells de lliga), amb una mitjana de 1,3 gols encaixats per partit.
En el mes de juny del 2005 va ser cedit per la Fiorentina, fitxant definitivament pel club viola en el mes de maig del 2006. En la seva segona temporada va jugar tots els partits de lliga amb un promig de 0,8 gols encaixats per partit.[3] En el club viola es va lesionar greument dues vegades, la primera el 10 de gener de 2006, durant un partit de Copa contra la Juventus a la tibia, i la segona, el 3 de novembre de 2010 en un entrenament, al genoll i va haver de ser operat. En la Fiorentina va jugar un total de 218 partits i va encaixar 220 gols.
En el mes de juliol de 2011 es va anunciar el seu fitxatge pel Genoa CFC. Va debutar amb el club rossoblù l'11 de setembre del 2011 en el partit contra l'Atalanta.
[modifica]Selecció Nacional
Sébastien Frey va jugar amb les categories inferiors de la selecció i va debutar amb la selecció absoluta el 21 de novembre de 2007 en un partit de classificació per l'Eurocopa 2008 contra Ucraïna. Després de jugar un segon partit, el 28 de maig de 2008 contra l'Equador va anunciar que es retirava de la selecció francesa per discrepàncies amb l'entrenador Raymond Domenech. Posteriorment va criticar que el nou entrenador Laurent Blanc no el convoqués. Fins a la data no ha tornat a jugar amb la selecció.
En els seus primers 20 partits com a porter del Genoa, ha encaixat 31 gols.


diumenge, 5 de febrer del 2012

Després de 20 anys, victòria!

Genoa 3 - Lazio 2

Genoa: Frey, Mesto, Granqvist, Kaladze, Constant; Jankovic (Birsa), Kucka, Biondini, Sculli (Belluschi); Gilardino i Palacio. (Lupatelli, Carvalho, Sampirisi, Belluschi, Birsa, Jorquera, Pratto)

Lazio: Marchetti, Konko, Diakite, Stankevicius (Biava), Garrido, Ledesma, Matuzalem; Gonzalez, Rocchi, Lulic i Klose. (Bizzarri, Biava, Scaloni, Zauri, Radu, Candreva, Rozzi. All. Reja


El Genoa va començar el partit una mica despistat en defensa, tot i que la consigna d’anar endavant va funcionar molt bé. Al minut 10, Rodrigo Palacio va tornar a fer el gol de la jornada. Va empalmar la pilota, després d’un córner, a la cantonada de l’àrea petita amb el taló i d’esquenes a la porteria, fent-la entrar al segon pal del porter visitant. Gran gol de l'argentí, que cal guardar a l’hemeroteca.
A partir d'aquí el Genoa va començar a dominar el partit i 15 minuts després, un centre de Sculli i una mala sortida del porter de la Lazio, va ser aprofitada per Jankovic per engaltar la pilota i enviar-la al fons de la xarxa, tot i que un defensor lazial que va estar a punt de treure-la just en la ratlla de gol mentre la pilota entrava suaument al costat del primer pal. Minut 25 i el Genoa guanyava per 2 a 0.
La Lazio poca cosa va poder fer davant la superioritat grifone, en els últims minuts del primer temps van tenir oportunitats per fer el seu primer gol, però allà estava Frey que ho aturava tot
Ja en el segon temps, abans del primer minut, Jankovic va aprofitar la relliscada d’un defensor visitant en una pilota dividida i es va anar tot sol, definint aquest cop amb categoria, suaument, al pal contrari del porter. Era el 3 a 0, i el partit semblava tancat. Però vuit minuts més tard, l'àrbitre li xiula a Mesto, un penal com a mínim dubtós i el partit es posava 3 a 1, però el Genoa va continuar controlant el joc. En el minut 32, va debutar el nou fitxatge, l’argentí Belluschi, on malgrat jugar poc, va poder demostrar la seva qualitat.
A deu minuts del final, el lazial Diakité és expulsat per protestar i contra 10 jugadors, ara sí que el Genoa es veu guanyador. Però en el darrer minut, un error de Constant va ser aprofitat per Gonzales, que va fer el segon gol de l’equip de la capital. El temps afegit, una mica de nervis al Ferraris, per no perdre el costum i xiulet final i victòria!
Cal dir que feia 20 anys que el Genoa no guanyava a la Lazio i per fi, es va poder trencar una maleïda estadística.
Abans del partit, es va fer un homenatge a Edo, un tifoso mort. I entre els espectadors, l’ex-jugador Pato Aguilera.