Coneguem els jugadors: Dario Dainelli

Dario Dainelli va néixer a Pontedera, un poble prop de Pisa, el 9 dejuny de 1979. Va començar la seva carrera futbolística jugant de defensa, en les categories inferiors de l'Empoli FC. Aquest equip el va cedir primer al Modena FC i després al SS Caves. Més tard va jugar al AS Andria BAT.

L'any 2000 va fitxar pel US Lecce, equip amb el qual va debutar en la Sèrie A. Va ser el 18 de febrer de 2001 en un partit contra l'AS Roma.

La temporada següent va fitxar pel Brescia Calcio, que el va cedir durant uns mesos a l'Hellas Verona FC. De la temporada 2001/02 a la 2003/04 va jugar al Brescia Calcio, on va jugar un total de 60 partits.

L'estiu del 2004 va signar un contracte amb l'AC Fiorentina,  on va arribar a ser el capità de l'equip l'estiu del 2005. La temporada 2008/09 va debutar a la Champions League. En 5 temporades a l'AC Fiorentina va jugar més de 140 partits a la lliga i va fer 7 gols.

En el mes de gener de 2010 va ser traspassat al Genoa per una xifra al voltant dels 5 milions d'euros. Amb el grifoni va debutar el 17 de gener de 2010 contra la Roma, perdent 3 a 0.

El seu primer gol amb els rossoblu el va marcar el 20 de març del 2011 contra el Bolonya, tot aconseguint un empat valuós.

Amb la selecció italiana ha jugat dos partits amistosos, el juny del 2005 i el setembre del 2006
En el mes de gener de 2011 Dario Dainelli va ser cedit al Chievo Verona.

Un punt és un punt

Ja d’entrada les lesions van fer que el Genoa no pogués alinear a Kucka, Destro i Kaladze El tècnic va començar situant al mig del camp una parella inusual Veloso - Milanetto que no van poder demostrar res, ja que tant sols amb 8 minuts de joc, Veloso es va lesionar i va ser substituït per Rafinha. Les lesions tornaven a condicionar l’alineació.

El partit va tenir un començament enèrgic, però mica en mica el joc es va alentir i el Bolonya semblava patir més. El Genoa va començar amb un gran ritme, els genoans van jugar molt bé i van crear una bona quantitat d’oportunitats de gol, dos amb rematades des de fora i altres tantes posant en bona posició a Floro Flores, que no va saber aprofitar-les com cal. Els locals no havien demostrat res, fins que al minut 27, el Bolonya fa el primer gol, després d’un control amb la mà de Di Vaio. Control irregular, però gol vàlid, segon l’àrbitre.

Malgrat l'avantatge local, el matx no va canviar i va ser el Genoa el que va seguir fent la feina d’atacar i sumant les millors oportunitats, fins que va anotar l'empat Dainelli. L’esforç va tenir premi. El defensa va connectar de cap una centrada de Milanetto en una jugada de pilota parada, el porter va rebutjar el primer remat, però res va poder en el segon. Així doncs, a dos minuts del descans, Dainelli empatava el partit i s’estrenava com a golejador per primera vegada amb els grifoni.

Els primers deu minuts de la segona part, va ser un assetjament per part del Bolonya sobre l’àrea del Gènova, tractant una i altra vegada de marcar, però els homes de Ballardini van ser un mur davant d’Eduardo. El guió havia canviat respecte la primera part, ara era el Bolonya qui atacava i el Genoa qui es defensava.

Un empat que podia haver estat alguna cosa més, tot i que el Bolonya porta una temporada molt bona de local. Tot i així, un punt, en que ens permet avançar un lloc a la classificació. La caça de l’Europe League continua...

Coneguem els jugadors: Floro Flores

Antonio Floro Flores va néixer el 18 de juny de 1983 a Nàpols. Va debutar professionalment en les files del Napoli com a davanter. Va fer el seu debut en la Sèrie A el 28 de gener de 2001 contra la Roma amb tant sols 17 anys. L’any 2004 es cedit durant sis mesos a la Sampdoria de la Sèrie A. La temporada 2004/05 Floro Flores va ser transferit al Perugia jugant a la Sèrie B i, malgrat les lesions, va marcar 8 gols i va estar a punt de pujar a la categoria d’or. L’estiu del 2005 va fitxar per quatre temporades per l’Arezzo, un equip de la Toscana, que jugava també a la Sèrie B. En els dos primers anys va ser premiat amb el “Cavallino d'Oro”, prestigiós premi aretino que es concedeix al millor jugador de l’any. La seva segona temporada, l’Arezzo va ser desqualificat a la sèrie C-1, a causa de l’anomenat “scandalo Calciopoli”, i Floro Flores va deixer l’equip amaranto i la temporada 2006/07 va fitxar per l’Udinense per tornar a jugar a la Sèrie A. Va participar en 37 partits, marcant 4 gols. En la seva segona temporada en l’equip blanc-i-negre va debutar a la Copa de la UEFA i va jugar un total de 42 partits, fent 7 gols a la lliga i gol en la UEFA. En el seu tercer any va jugar 32 partits i va marcar 9 gols.

A principis de l’any 2011 va sonar el Saragossa i la Juventus com a possibles destinacions, però finalment el Genoa va aconseguir la seva cessió amb una opció de compra a finals de la temporada. Va debutar contra el Chievo, el 23 de gener, i el seu primer gol rossoblu el va fer contra el Milan AC, el 6 de febrer 

Entre els anys 2000 i 2005 ha jugat diversos partits en els equips inferiors de la selecció italiana, des de la sub-17 a la sub-21.

El ressò de la nostra solidaritat

La web del Genoa CFC fa ressò de la nostra solidaritat amb Eric Abidal.

Genoani di Catalogna in campo. Per una partita che riscuote trasversalmente il sostegno degli appassionati di football, al di là dei campanili e degli schieramenti. La notizia del tumore al fegato che ha colpito Eric Abidal, una delle colonne del Fc Barcelona, in poche ore ha fatto il giro del mondo. Unendo, sotto la bandiera della solidarietà, tanta gente. Colleghi, avversari, tifosi. Anche in Catalogna, dove il tifo per il Grifone risulta particolarmente attivo, sia tra liguri trapiantati, sia tra la popolazione indigena, visti i rapporti intercorsi negli anni, è iniziata una gara per stringersi intorno ad Abidal. Tra i messaggi pervenuti al Fc Barcelona, uno è stato inviato, vergato da parole affettuose, che richiamano ai valori della genoanità, dal Genoa Club Grifoni Barcelona. Catalani, genoani, blaugrana, sportivi. Chapeau.

http://www.genoacfc.it/index.php?option=com_content&task=view&id=11602&Itemid=31

Ànims Abidal

Davant la notícia que el jugador del FC Barcelona, Eric Abidal serà operat divendres d'un tumor, des de Grifoni Barcelona hem escrit al club i li enviem el nostre suport, ànims i desitgem que tingui una ràpida recuperació. També volem transmetre el nostre suport a la resta de jugadors.

Il difensore francese Eric Abidal giocatore del Barcellona è stato diagnosticato un tumore al fegato e che venerdì verrà sottoposto ad intervento chirurgico. Il Genoa Club Grifoni Barcelona abbiamo inviato un messaggio di incoraggiamento al club catalano e il supporto per Abidal e gli altri giocatori.

Ànims Abidal!

Victòria!

Per fí un triomf rossoblu!! En una jornada on es festejava els 150 anys de la unitat italiana i sonava l’himne d’Italia en tots els camps de futbol, el Genoa tenia al davant un partit vital per poder fer un salt en la classificació.

Abans del partit, els tifosi grifoni han recordat a Yara Gambirasio, una nena de 13 anys, desapareguda el 26 de novembre del 2010 d’un petit poble anomenat Brembate Sopra (Bergamo), i que va mobilitzar tot el país en la seva recerca, fins que a finals de febrer, es va trobar el seu cadàver.

També la Gradinata Nord ha homenatjat a Emma Massa, la “nona Emma” històrica tifosi Grifoni i històrica partisana que fa uns dies va morir als 90 anys. Es va fer una ofrena floral a l'estadi

I parlant del partit, tornava Floro Flores després de complir la seva sanció. En un terreny de joc en males condicions a causa de la pluja, la primera part pel Genoa ha estat de molta voluntat i poca efectivitat. Durant els primers minuts Palazzio, Floro Flores i Kucka van intentar, sense sort, batre la porteria del Palerm, mentre en la seva porteria, Eduardo aturava amb seguretat els pocs xuts del Palerm, tot i que tampoc portaven molt perill.

La segona part començava igual que la primera. Un joc equilibrat tot i que cada vegada semblava que el Palermo s’acostava amb més facilitat. Però al minut 76 el Genoa veia la tant desitjada porta. En un atac rossoblu la defensa del Palerm es queda estàtica esperant que l’arbitre xiulés unes mans de Marco Rossi i un possible fora de joc de Palazzio. Floro Flores més viu que ningú, aprofita el rebot del porter i marca el primer i únic gol del partit i el seu tercer amb el Genoa.

En els darrers 10 minuts el Palermo va atacar amb insistència, però tant Eduardo com la defensa genovesa van estar molt ben posicionats. Mauro Boseli va tornar a jugar els darrers minuts substituint a Floro Flores. Al final del partit els jugadors van festejar la victòria amb el públic. El Genoa continua 12è amb 38 punts, a 24 punts del líder i a 7 per davant de la Sampdoria. Es van augmentant les escasses esperances de jugar a Europa la temporada que ve, estem a 11 punts.

Notícia al Secolo XIX

El diari més important de Gènova, Il Secolo XIX, parla de nosaltres en la seva edició del 10 de març, concretament en la pàgina 51.

Sortim a la web del Genoa!

GRIFONI BARCELONA PRESENTS A LA WEB OFICIAL DEL GENOA CFC!!!




http://www.genoacfc.it/index.php?option=com_content&task=view&id=11563&Itemid=31

Otro club en Espana. Terra di genoani, così pare. Un connubio, quello tra focaccia e paella, che sta portando simpatie al club di Villa Rostan. Merito di chi, tra un racconto e una partita in tv, una foto e un pellegrinaggio al Tempio, dedica tempo e risorse a coltivare la passione per il Genoa e a promuoverne gli ideali. Si chiamano 'Grifoni Barcelona', sono un gruppo di tifosi catalani del Genoa. Vedere, per credere? Clicca qui. E’ il presidente, Marc Ferrer, omonimo del giocatore compagno di Cruyff in quel Barcellona, a tenere le fila sin dal 1992. Di questi giorni, l’intenzione di dar vita alla costituzione ufficiale. In amicizia con il 'Genoa Club Penya Genoana' già esistente. E la benedizione di altri amici: il gruppo 'Almogàvers' del Fc Barcellona. (Nella foto rappresentanti della Penya ospiti della curva del Barcellona).

( Tot i que enlloc d'Espana, ens hagués agradat més Catalunya...;) )

Som Genoa Club!

El senyor Dino Storace, responsable de comunicació del Genoa CFC, ens ha comunicat via mail que es reconeix oficialment a Grifoni Barcelona com a Genoa Club.

Ens felicitem de ser reconeguts pel nostre estimat Genoa!

GENOA CLUB GRIFONI BARCELONA

Coneguem els jugadors: Domenico Criscito

Domenico Criscito va néixer el 30 de desembre de 1986 a Cercola, un poble de la província de Nàpols. Va marxar al nord i va començar la seva carrera futbolística com a defensa, en els equips inferiors del Genoa, club en què s'ha format com a futbolista i en el qual ha donat els seus passos més importants. L'any 2003 a la precoç edat de 16 anys va debutar amb l'equip rossublu a la Sèrie B italiana. La seva projecció i bones maneres van cridar l'atenció de la Juventus de Torí que el va fitxar a la temporada 2004-2005, amb l'objectiu que jugués primer a l'equip filial juventí. Al filial bianconero va romandre durant dues temporades. Va debutar amb el primer equip a la temporada 2007-2008 en la qual va disputar a prop d'una desena de partits, però Criscito, veient que no tenia la continuïtat necessària per seguir creixent va prendre una decisió admirable, va preferir deixar la Juve i tornar a Gènova, amb l'únic afany de tenir minuts. Primer ho va fer com a cedit per després passar a ser propietat del club genovès, en el qual ha trobat la continuïtat necessària per créixer i convertir-se en un dels laterals amb més futur del futbol italiana.
Criscito ha participat en pràcticament tots els equips inferiors de la selecció italiana, amb els equips sub-17, sub-18, sub-19, sub-20 i sub-21, amb la qual ha estat tot un fix fins que va debutar amb la selecció absoluta el 12 d'agost de 2009, en un partit amistos davant la selecció de Suissa. El seu primer partit oficial va ser el 5 de setembre del mateix any davant Georgia. La bona campanya que va fer amb el Gènova, va provocar que Criscito fos convocat pel Mundial de Sud-Àfrica 2010.

5a 2 contra l'Inter

Novament una dura derrota. Tot i una primera part de control interista, el Genoa es va avançar a cinc minuts del descans amb un gol de Palazio i semblava possible canviar el destí, però als cincs minuts de la segona part, l'Inter va empatar i va començar la golejada davant uns dèbils i febles grifonis. L'ex-barcelonista Samuel Eto'o va fer un parell de gols, amb l'ajuda d'una fluixa defensa i els seus errors, i va situar l'equip de Milà en una absoluta superioritat, que amb el marcador clarament a favor, va rematar al Genoa amb un parell de gols més.
En el darrer minut Mauro Boselli va marcar de cap el segon gol, per maquillar una mica la golejada, i de pas marcar el seu primer gol amb la samarreta rossoblu, en els seus primers 14m. oficials, després de substituir a Paloschi. Una doble estrena amarga.
L'Inter va jugar el partit com un clar aspirant a ser campió de lliga, el Genoa com un aspirant a no-res...una llàstima, perquè volem i esperem molt més.

Coneguem els jugadors: Palacio

Rodrigo Sebastián Palacio va néixer el 5 de febrer de 1982, a Bahía Blanca, província de Buenos Aires, Argentina. Es va iniciar en el club Bella Vista, jugant de davanter. Com a professional va debutar amb el Huracan Tres Arroyos la temporada 2002/03. En aquest club va jugar 53 partits, marcant 15 gols. A principis de 2004, el Real Betis el va tenir a prova, però va tenir una oferta del Club Atlético Banfield i va tornar al seu país. En l'equip verd-i-blanc va jugar 36 partits i va marcar 16 gols i per la seva gran determinació va ser convocat amb la selecció argentina, debutant el 9 de març de 2005 contra Mèxic.
L'estiu del 2005 un dels grans de l'Argentina, Boca Júniors es fixa en ell i el fitxa i ràpidament es converteix en la figura de l'equip, on hi guanya dues lligues Apertura (2005 i 2008) i una Clausura (2006), a més d'una Copa Sud-americana (2005) i tres Recopes de Sud-Amèrica (2005, 2006 i 2008) gràcies als seus goles decisius.
La seva destacada actuació en la lliga Clausura 2006 va ser determinant per a la seva convocatòria a la Copa del Món d'Alemanya 2006. En el torneig Apertura del 2006 es converteix en el màxim golejador de la competició amb 12 gols, on el seu equip va quedar segon de la competició.
L'any 2007 guanya el seu títol més important, la Copa Libertadores, contra el Gremio de Brasil, marcant el primer gol del partit d'anada. La Copa Libertadores li va permetre jugar amb Boca Juniors, el Múndial de Clubs de Japó, on va quedar subcampió, al perdre la final contra el AC Milan, tot i que a nivell particular va guanyar la pilota de bronze de la final.
L'estiu del 2009, diversos equips de la lliga espanyola, com el Sevilla, el Deportivo o el Saragossa es van interessar pel jugador argentí, però finalment va preferir l'oferta del Genoa. Deixa Boca Júniors després de 185 partits i 82 gols.
El primer any amb els rossoblu va jugar 31 partits i va marcar 7 gols.

Sancionats

Les conseqüències del partit contra el Catània es notaran en un parell de partits. Floro Flores ha estat sancionat amb dos partits per la seva expulsió, i a més, Miguel Veloso i Dominico Criscito també es perderan el partit contra l'Inter a causa de les targetes que van veure a Sicília. També el tècnic Balardini ha estat sancionat amb un partit i no podrà dirigir els rossoblú a Milà.