La passió del poble rossoblú

(Extret i traduït del Genoa Club Salamanca)

Fa uns dies el president del nostre club em va demanar unes breus línies per poder publicar juntament amb els altres articles al nostre blog futboler, i que malgrat el meu poc temps i la meva falta d'experiència, per no dir nula, pel que fa a tot el que sigui escriure (m'entusiasma més llegir), em vaig posar una tarda a pensar, no sense dificultat, algun tema que podria interessar a tots els nostres lectors. El meu amic i president em va aconsellar que comencés amb alguna cosa fàcil: el "clàssic" Barça vs Reial Madrid (fàcil, guanya el Barça ... vaig pensar) que segurament tots coneixeran. En aquest moment se'm va ocórrer una idea més senzilla però alhora apassionada i que crec que, en algun moment de la vida dels aficionats, se'ns pot haver passat pel cap: el creure que en realitat no val la pena aquest sentiment , aquesta passió per el futbol, aquesta passió per uns colors.
D'acord, els parlo des del sentit d'un seguidor mediocre, així em defineixo, jo no em considero un gran seguidor del futbol en general, tot i ser membre d'aquest club, comparteixo més la passió d'una tarda amb els amics i unes cerveses mentre veiem un partit, (gràcies Caffé Bell'Arte per aquestes tardes estupendes) però sí que podria dir-los que he sentit aquests colors més d'una vegada i m'han apassionat.
Els explico: en l'únic viatge que vaig fer a Itàlia junt amb el meu amic Marc, a part de l'obligatòria marxa turística per l'estupenda ciutat de Gènova i voltants; mai oblidaré els gnocchi que vaig prendre en un petit restaurant al mig de la toscana, mentre anàvem de camí a un partit de futbol contra un equip que no recordo en una ciutat que se m'ha oblidat. En canvi el record que tinc d'aquell dia és una allau de gent rossoblu marxant darrere de la poca policia que els escortava: banderes, bufandes, samarretes, càntics i tots a l'uníson ... impressionant. Molts estaran dient que aquí també passa això del que parlo, i és veritat, però la diferència era que estàvem en un partit de segona divisió, l'estadi es va omplir a compte de l'afició del Genoa i l'equip de casa semblava l'equip visitant...a mi això em va impressionar.
Havia sentit parlar de l'afició dels italians pel futbol, obsessió fins i tot alguns comentaven, però jo parlaria de passió per uns colors que els identifiquen i estimen. Tot això ho vaig poder sentir de nou un temps més endavant en un partit que vam anar a veure entre el València i el nostre equip, allà, si encara no em tenien guanyat, ho van fer en gran... però això en un altre moment. Bé, espero que us hagin agradat una mica les meves paraules i que us hàgiu sentit identificats en algun moment.

Una salutació rossoblú a tothom!
Angél Barroso Diez

Konko torna al Genoa

Abdoulay Konko ha deixat de ser jugador del Sevilla. El lateral francès ha estat traspassat al Genoa italià, equip del que va arribar al Sánchez Pizjuán, per 6 milions d'euros.

El lateral dret va fitxar fa tres temporades pel club Nervión com el substitut de Dani Alves, després de pagar la quantitat de 9 milions d'euros per aconseguir els seus serveis. El francès, marcat per les lesions, mai ha estat un futbolista important en l'equip i no comptava per Manzano, l'entrenador del Sevilla.
Konko va disputar amb el Sevilla 44 partits de Lliga, en què va anotar tres gols, i va ser titular a la final de la Copa del Rei guanyada pel Sevilla el maig de 2010. En el primer partit de la Lliga BBVA de la temporada 2010/2011 Konko convertir 2 gols, aconseguint així ser Pitxitxi durant la primera jornada de la mateixa.

El Genoa fitxa Floro Flores i ven a Sculli

El Genoa ha renovat la seva davantera en contractar a Antonio Floro Flores, que arriba com a cedit de l'Udinese, i vendre a Giuseppe Sculli a la Lazio, van confirmar els dos clubs de la Sèrie A italiana de futbol.

Floro Flores, qui va convertir tres gols en l'actual temporada, vestirà els colors del conjunt genovès fins al 30 de juny, data en què el Gènova tindrà la possibilitat de fer ús d'una opció de compra. L'atacant, de 27 anys, havia estat vinculat amb un possible traspàs a la Juventus, però finalment va optar pel Gènova. "Estava dubtant entre Gènova i 'Juve'", va declarar a la cadena Sky Paolo Palerm, representant del jugador. "Però va preferir el Genoa perquè el van fer sentir important".

Per la seva banda, Sculli, de 28 anys i sense gols aquesta temporada, va signar un acord per quatre anys i mig amb la Lazio.

Eliminats de la copa

Dos gols del camerunès Samuel Eto'o i un altre del kenyà McDonald Marigó van donar a l'Inter de Milà la victòria sobre el Genoa (3-2) i la classificació als quarts de final de la Copa d'Itàlia.
L'ex barcelonista gairebé va deixar sentenciada l'eliminatòria amb dos gols en el primer temps (m.15 i 47 +), però si alguna cosa va caracteritzar al Genoa va ser la seva meritòria insistència a evitar el desastre.
No es va deixar anar el conjunt rossoblú, que va recuperar l'esperança després del descans, després que el marroquí Houssine Kharj transformés un penal (54) i no es va desesperar quan l'Inter va tornar a ampliar l'avantatge, tot just cinc minuts després, amb un cop de cap de McDonald Marigó.
Amb tot gairebé decidit, el Genoa encara va buscar la porteria rival i fins i tot va posar incertesa al final del partit, amb un remat de cap de Giuseppe Sculli que va suposar el 3-2, però res més van poder fer els grifonis...